ser qui ets i petits conflictes

La vida t’ensenya i això és una veritat com un temple, no es pot negar. Aquesta grandesa amb la qual anem reconstruint-nos ens pot portar a separar-nos de la gent. Ja no parlo de distància física, si no de  la emocional i personal.

Fins a quin punt triem la gent que ens envolta? Jo diria que un tan per cent molt elevat, sempre s’ha dit que més val estar sol que amb mala companyia però l’altra és… fins quin punt ens influeix la gent del nostre voltant en la nostra manera de fer i ser? Diria que també tindria un porcentatge força alt, clar està que depèn  també de la manera de ser de cadascú però tot i així, les opinions, maneres de fer i ser dels nostres amics i/o companys se’ns van quedant a dins, si més no allò que t’agrada i el que no… acabarà apareixent en un moment o altre.

Jo sé que sóc diferent a com era abans, sé qui sóc, els meus valors i què m’ha fet arribar a ser com sóc actualment i sens dubte és la gent que m’ha acompanyat al llarg d’aquests darrers anys. Aquí és quan em plantejo si puc continuar encaixant amb la gent que m’envoltava uns anys abans… jo he canviat i ells segurament també, haurem arribat a punts massa diferents com per no connectar? haurem arribat a estats diferents però en podem continuar entenent? el fet que cadascú hagi dirigit la seva vida en un sentit força contrari al de l’altre, ens separarà? no li donarem importància i farem veure per unes hores que som els que ja no som?

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s